viernes, 11 de mayo de 2012

Epigrama 127. Paradoja en reflejo...



Fluyendo desde el delta de los labios
fractal endecasílabo fetal...


8 comentarios:

Unknown dijo...

Fatal final fecal... Ufff!!!
No l'esperava així, tan bonica com és la foto i la llum blava...

Enric Batiste dijo...

No es "fatal", es "fractal" este final

Unknown dijo...

Fractal, però fe(a)tal!!!
Sí, mira, ves!

Enric Batiste dijo...

"fetal" será promesa y nacimiento
y el "feto" no destaca por "guapura"...

Unknown dijo...

Enriiiiic! Deu ser que tinc un dia feCal que llegia justament això com a darrera paraula de l'epigrama... Una i una altra vegada. Uffff!!!
Prometo llegir a consciència cada paraula o callar per sempre més :-P
(Bonic l'epigrama) ;-)
Sorry!!!

Enric Batiste dijo...

La paraula és vital en un poema:
canvies la paraula, doncs llavors
el poema ja és altre poema...
Malgrat tot, fealtat també és poètica
inscrita i decrita en un context
de bella fealtat amb coherència...

Gràcies pel comentari i el debat

Unknown dijo...

Un dia faràs un epigrama fecal??? Serà poètic???

Una abraçada!

Enric Batiste dijo...

Tributs de fealtat escatològica
Esculpint espirals, formes fecals...