viernes, 21 de septiembre de 2012

Epigrama 158. Paradoja fugaz e intermitente...

Picasso


Un verso endecasílabo en las copas
titila con sus luces en los labios...

2 comentarios:

Ester Absenta dijo...

Sense el ressò del dring i el brill de l’or malvat
voldria anar pel món...

...que en arribar al lloc on m’abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l’abraç de la més joguinera...

...i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més:

-que encara que besés a un altre caminant,
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l’or.

(Joan Salvat Papasseit)

http://www.youtube.com/watch?v=TAfCIVN2goY

Drings titil.len en vidres i en els llavis...

Isabel dijo...

¡Qué bello! Me gusta mucho ese titilar, otra palabra preferida.

Besos