L'arribada de la cerca de la felicitat com a motor principal del pensament i l'acció dels homes augura per a alguns, i per a altres presagia, una veritable revolució cultural, i també social i econòmica. Culturalment, presagia, assenyala o acompanya el pas d'una rutina perpètua a una innovació constant, de la reproducció i la retenció del “que sempre ha estat” o el “que sempre vam tenir” a la creació i/o apropiació del “que mai no ha estat” o el “que mai no vam tenir”; d'“empènyer” a “estirar”, de la necessitat al desig, de la causa al propòsit. Socialment, coincideix amb el pas de les normes de la tradició a la “fusió dels sòlids i la profanació del sagrat”. Econòmicament, provoca el pas de la satisfacció de les necessitats a la producció dels desitjos. Si l' “estat de felicitat” com a motiu de pensament i acció era un factor essencialment conservador i estabilitzador, la “cerca de la felicitat” és una potent força desestabilitzadora; per a la xarxes de vincles humans i els seus escenaris socials, així com per les tasques humanes d'autoidentificació és, sens dubte, un anticongelant d'allò més efectiu. Es podria considerar perfectament com el factor psicològic primordial en el complex causal responsable del pas de la fase de modernitat “sòlida” a la “líquida”.
Zygmunt Bauman: L'art de la vida. De la vida com a obra d'art,
Barcelona: Paidós, 2009, pp. 39-40.
No hay comentarios:
Publicar un comentario