Intentar l'impossible...

La nostra vida, tant si ho sabem com si no i tant si la notícia ens agrada com si la lamentem, és una obra d'art. Per viure la nostra vida com ho demana l'art de viure, com els artistes de qualsevol art, ens hem de plantejar reptes que (almenys en el moment d'establir-los) siguin difícils d'entrada; hem de triar objectius que estiguin (com a mínim en el moment de la seva tria) molt més enllà del nostre abast i uns nivells d'excel·lència que semblin estar de manera insistent i insultant molt per damunt de la nostra capacitat (si més no de la que ja posseïm) en tot el que fem o podem fer. Hem d'intentar l'impossible, I, sense el recolzament d'un pronòstic fiable i favorable (i ja no diguem de certeses), només podem esperar que, mitjançant un esforç llarg i esgotador, algun dia podrem arribar a assolir aquest nivells i aconseguir aquelles metes per posar-nos així a l'altura del repte plantejat.

Zigmunt Bauman: L'art de la vida. De la vida com a obra d'art, Barcelona: Paidós, 2009, p. 30.