Epigrama 160. Paradoja en pintura...

Ser libre es un vacío por llenar

con tiempo sin notar que sea tiempo...

Epigrama 159. Paradoxa de lupa...

Andreas Feininger - Shell

Cal esbrinar sentits ocults que són

al cor de la poètica de vida...

Epigrama 158. Paradoja fugaz e intermitente...

Picasso

Un verso endecasílabo en las copas

titila con sus luces en los labios...

Epigrama 157. Paradoxa en maneres...

Valores aquest com per fer el què

que té el seu perquè i per a què...

Epigrama 156. Paradoxa d'inicis...

Adel M Bujbara

Emporta't els somriures, les carícies

i pren-te el temps del temps per continuar...

Epigrama 155. Paradoxa del quadre...

Un vers és un paisatge per pintar

esguards en el pinzell de les mirades...

Epigrama 154. Paradoja de nueva descendencia...

Rebeldes, hedonistas y austeros,

hijastros renacidos de la ascesis...

Epigrama 153. Paradoja en vacío...

Malevich, 1918

Figúrate en consciencia que respiras

en blanco, en el aire en transparente...

Epigrama 152. Paradoxa de so...

Sant Quirc de Durro, Vall de Boí

Els temples en les pedres més antigues

ens parlen dels silencis d'altres temps...

Epigrama 151. Paradoja de tiempos...

En tiempo no marcado y en presente

refieres en futuro y en pasado...

Epigrama 150. Paradoxa solar...

I el Sol il·luminant abans no surt

de llums de lluminàries de vermells...

Epigrama 149. Paradoxa endavant...

L'ànima es mimetitzi en la bellesa,

desig i calidesa en l'amor...

Epigrama 148. Paradoxa descrita...

Primer que les paraules es desdiguin

en lletres lletra a lletra en l'escrit...

Epigrama 147. Paradoxa en el buit...

Dormir de sensacions en la insconsciència

feliç sense el subjecte i sense objecte...

Epigrama 146. Paradoja en pregunta...

¿Procede?: Aspirar a perseguir

dormir con la inconsciencia bien tranquila...

Epigrama 145. Paradoja sin luz...

Ver y oír el presente es complicado

nuestros miedos se esconden en las sombras...

Epigrama 144. Paradoja epidérmica...

La esencia que es el alma del olor

se pega en la piel en amalgama...

Epigrama 143. Paradoja en oxígeno...

Amanecer en piel en las pupilas

en pulsos en la sangre en los pulmones...

Epigrama 142. Paradoja a la vista...

Placer de un horizonte anticipado

por ver volar la vida y la utopía...

Epigrama 141. Paradoja sin nombre...

Hay hombres que liberan las conciencias
Emilio de Rousseau y de Lledó...

Epigrama 140. Paradoja del Sol...

Los rayos que iluminan desde arriba

las sombras proyectadas con colores...

Epigrama 139. Paradoja en pasaje...

Te tiendo este puente endecasílabo,

tú puedes traspasar atrás y alante...

Epigrama 138. Paradoja en un centro...

Con dos endecasílabos se cruzan
dos círculos concéntricos calcados...

Epigrama 137. Paradoja sonora...

La lógica en oídos del lenguaje

construye con silencio musical...

Epigrama 136. Paradoxa metàfora...

L'amor és un assaig sobre la mort

com saben les sirenes com metàfores...

Un conte a una Sirena de la Sal...

La sirena de sal

Al mar és de nit. Al cel llueix la lluna plena. Al pescador sempre li ha agradat fer un passeig per la platja a aquesta hora: li agrada mirar l'anar i venir de les onades, sentir la brisa del mar a la cara, respirar l’olor de la sal, arrossegar els seus peus nus per sobre de la sorra mullada...

De sobte, troba a terra un rastre blanc, granulat, brillant, que marca un camí desconegut. La seva curiositat el porta cap una pila amuntegada d’algues i petxines, caragols i caragolines, amb pedres de sal al voltant.

Ell hi acosta les seves mans i comença a enretirar a poc a poc aquest tresor de joies marines. Quina no serà la seva sorpresa quan, a sota, descobreix una cara adormida! És una dona bellíssima, de pell molt blanca, de cabells molt negres...! Amb molta cura, acaba de treure del tot aquell llençol de fils de mar que la tapen. És una sirena, una sirena de sal!

L'home, a sobre d'una de les pedres, també troba un cristall de sal en forma de llàgrima. Trasbalsat, el seu cap s'omple de preguntes: Qui és? D'on ve? Com és que ha arribat aquí? S’ha perdut? S’ha ofegat? En sortir de l'aigua s'haurà assegut a una roca i haurà teixit el seu llençol? Haurà mirat la lluna abans de dormir?...

Llavors, una cosa extraordinària crida la seva atenció: un raig de llum de lluna toca a terra a la vora del mar i tot seguit creix en forma de ventall de colors. L’home s’hi apropa i veu un vidre de sal blanca que sembla un estel escapçat. Sense pensar-s’ho gaire, recull aquell estrany estel, l'estreny entre les seves mans ben apressat i pensa en portar-li a la sirena adormida.

Però just abans de girar-se cap on dorm la sirena, sent una veu que canta una dolça cançó:

lisi mol, nu nul se,

lini son, nu nul se,

lili sol, nu nul se,

liri som,

si nul mar...

L'home, surt corrents cap a l'onada del mar que s'emporta ja la sirena. Ja no hi és a temps: aquella estàtua blanca, bellíssima, s'allunya mar enllà.

Ell llença el vidre blanc al mar. Llavors de lluny, arriba el so de la cançó i, del peu d’aquella figura dreta neix un fil de sal, que forma un camí fins a la vora del mar. Ressona la cançó, brillen els fils de sal, mar endins s’allunya la sirena. L’home és a punt d'avançar un peu sobre el camí de sal i seguir-la...

De cop el camí esclata en mil cristalls fins i blancs! La veu s'apaga al mar i la lluna s'amaga al cel. Les onades es caragolen i tornen el vidre de sal a la vora.

Amb posat solemne i seriós, però amb un mig somriure que esbossa un pensament secret, l'home, amb molta cura, es dedica a endreçar el llit de la sirena de sal.

“Per si vol tornar la sirena algun dia --pensa--. Que torni sempre que vulgui!”

enricbatiste

Cardona és un convit a imaginar...

Cardona és un convit a imaginar:
Històries Milenàries i de mites...
La Sirena de Sal imaginada,
la Sirena de Sal cristal·litzada,
Sirena de la Mar de Terra endins,
Sirena de la Sal en Mar absent,
la Mar Mediterrània en Mar obert...

Cardona és un convit a imaginar:
Sirenes i sirenes i sirenes...
Sirenes de la Sal representades
en mil i una formes diferents...
Jo vaig escriure un conte a una Sirena
I vaig parlar amb en Lluís, que fa cinema...
Us mostraré ara el que en Lluís va imaginar.


A continuació, l'enllaç al video:

S

Corsers que ben guarnits se'n van de festa...

CARDONA A L'AVANTSALA DE LA FESTA!


Pregó primer de participació
Divendres 1 juny, al Castell de Cardona, de 22.00 h a 24.00 h


El proper divendres la ONG "Associació Sociocultural Firamàgica" presentarà un conjunt de propostes amb l'objectiu d'animar la participació dels ciutadans en les activitats de les properes edicions de la Fira Medieval "Festa de la sal". Aquest programa d'activitats és a l'avantsala de la Fira Medieval, fora del programa oficial.

L'acte es desenvoluparà al recinte del Castell Ducal del municipi, començant a la Col·legiata del Castell amb la presentació de les iniciatives:

• La Màgia de la Sal: Nou àmbit comercial a la Fira Medieval "Festa de la sal" d'aquest any, per Bartolomé Bioque, professor de Metafísica i Psicologia Evolutiva, escriptor i conferenciant expert en Simbolisme.
• La Sirena de la Sal: Recreació d'un mite de la Mar primigènia, per Enric Batiste, escriptor i professor especialista en la Coordinació de Processos de Comunicació i Participació. Estrena del curtmetratge La Sirena de la Sal, obra de videoart, de Lluís Galter, director de la premiada pel·lícula Caracremada.
• Carlemany i els Paladins: Iniciativa de dinamització per a adolescents i joves mitjançant l'expressió artística i a partir de l'eix d'inspiració dels inicis de l'Edad Mitjana, el concepte d'Europa i la realitat/situació cultural, per Àngel Sánchez i Martínez, president de la A.Sc. Firamàgica, Educador Social i expert en dinamització sociocultural.

Presentació a càrrec d'Àngel Sánchez i Martínez.

Tot seguit es realitzaran uns cants espirituals perquè totes les persones presents puguin participar i beneficiar-se de la repercussió del cant en grup "musicoteràpia"; l'activitat serà propiciada pel grup de Gospel "Ninus Singers", i, en acabar, es farà una meditació col·lectiva amb l'objectiu d'harmonitzar-se i sintonitzar amb nosaltres mateixos, amb les persones que participin i amb la resta del municipi.

A partir de las 23.00h, s'iniciarà el Tasts Gastronòmic, preparat per l'excel·lent cuiner local, David Guitart, que ens oferirà una sèrie de propostes i creacions culinàries  per degustar acompanyades  de vins de la zona, casa Piteus, amb els quals brindarem per un futur més humà i just.
Per participar en aquesta darrera part del programa, prèviament s'ha de fer reserva i pagar 10€; el  "Tasts Gastronòmic" és de pagament.

Acabarem amb la conferència de la polifacètica artista Bianka Atwell, que ens oferirà una nova versió de la seva conferència multimèdia "Consciència de Manada". Bianca Atwell és una artista multimèdia que divulga una perspectiva personal de la ciència i no la ciència oficial. Autora del llibre Entra en la Mente del Planeta Tierra. Les seves conferències interactives són una forma totalment nova i original de divulgar la ciència a través de l'art i l'humor. Entrevista els científics del nou paradigma i escriu articles en diversos mitjans de comunicació.

Epigrama 135. Paradoja de labios...

¿Será el endecasílabo quien dice,

me dice con sus sílabas los labios...?

Epigrama 134. Paradoja asonante...

http://inviernoinfierno.blogspot.com.es/2011/08/no-es-el-beso-de-rodin.html

Que callen las palabras y converse

el aire respirando entre los labios...

epigrama 133. Paradoja endecasílaba...

Desde mi humilde cómputo de versos

hay un endecasílabo de diez...

Epigrama 132. Paradoxa sinfònica...

Un parpadeig és pàgina composta

en vers en temps viscut en una vida...

Epigrama 131. Paradoja al pensar...

El verso endecasílabo es un rito

y un ritmo del proceso del pensar...

Epigrama 130. Paradoja sin ojos...

Con un endecasílabo y con más

parpadea el día en precedentes...

Epigrama 129. Paradoxa per l'edat...

Volent alimentar l'alternativa

en mans de joventut i setè Art...

Epigrama 128. Paradoja en drenaje...

Drena un endecasílabo en la boca

y al punto ya ha partido en tanto es...

Epigrama 127. Paradoja en reflejo...

Fluyendo desde el delta de los labios

fractal endecasílabo fetal...

Soneto poemágico visual

http://poemagiavisual.blogspot.com.es/

Esto no es un soneto simplemente:
soneto poemágico visual,
soneto poemágico virtual,
soneto de un soneto diferente,


que convida al decir de cada cual
tras ver, oír, oler, tocar, de mente
degustar más o menos globalmente
el texto y la imagen sin igual 


subidos a un teatro imaginario
de magia en bambalinas kijotescas
que miran y que ven el escenario


abierto a compartir ideas frescas, 
ya sea con retrato o poemario
que den de sí las artes juglarescas...

Epigrama 126. Paradoja enigmática...

Fractales de figuras fulgurantes

de imágenes de sales dando formas...

Epigrama 125. Paradoja en pasajes...

Teseo en las entrañas, laberintos,

buscándose, buscándose, buscándose...

Epigrama 124. Paradoja tetrádica...

La tierra que es el agua que es el aire

y el fuego que es materia que es la luz...

Epigrama 123. Paradoja en sentido...

Vivir sabiendo a veces que  vivimos

renaciendo el sentido del morir...

Epigrama 122. Paradoja en contrarios...

Sabios fuegos que inundan el presente,

nuevas aguas que prenden la verdad...

Ester Ayala

Epigrama 121. Paradoja de un ojo...

Se encienden enseñanzas muy antiguas

en la pupila ardiente en el dragón...

Epigrama 120. Paradoja en jardín...

Cada labio, un pétalo en la piel

de rosa de corola de espiral...

Epigrama 119. Paradoja de espejo...

Van Gogh

Los versos en los labios en las bocas

recitan con los ecos beso a beso...

Epigrama 118. Paradoja en dos tajos...

Versos endecasílabios que mecen
dos labios que se acunan dos a dos...

Epigrama 117. Paradoja

Son los endecasílabos los labios

cruzados con compás de once latidos...

Epigrama 116. Paradoja naranja...

La piel es superficie del cerebro

sutil cartografía sin fronteras...

Epigrama 115. Paradoja latente...

http://cuadromega.blogspot.com.es/2011/03/la-piel-de-la-memoria.html

La piel es la memoria es la membrana

abierta a los latidos del deseo...

Epigrama 114. Paradoja de enfoques...

Coraje al enfocar la inteligencia

holística en el caos helicoidal...

Epigrama 113. Paradoxa dels ànims...

I en contra de qui entrena, convoquem

a riure i a cantar, córrer carrers...