jueves, 11 de octubre de 2012

Epigrama 160. Paradoja en pintura...



Ser libre es un vacío por llenar
con tiempo sin notar que sea tiempo...

4 comentarios:

Isabel dijo...

La libertad cuesta.
Qué certeras tus palabras.

Abrazos

Aquí me quedaré... dijo...

El camino se hace andando, creo.

Un beso

Ester Absenta dijo...

La llibertat es guanya amb esforç i amb temps.
La vida és temps que se'ns regala...

Ester Absenta dijo...


   "Cal estar sempre embriac. Tot està aquí: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible càrrega del Temps que destrossa les vostres espatlles i us inclina cap a terra, cal que us embriagueu sense parar.   
    
   Però de què? De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust. Però embriagueu-vos.     
    
   I si alguna vegada, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’un fossat, en la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, l’embriaguesa ja disminuïda o desapareguda, demaneu al vent, a l’onada, a l’estrella, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, demaneu-los quin hora és; i el vent, l’onada, l’estrella, l’ocell, el rellotge, us respondran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ésser els esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust" .

Charles Baudelaire.