martes, 6 de marzo de 2012

Epigrama 81. Paradoxa en les xarxes...




El dia desfilant de fil en fil

en flors en primavera en els jardins...

2 comentarios:

Ester Absenta dijo...

La balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavil•la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.

Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de noviances
amb caballeres d'or i argent.

De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

(Maria del Mar Bonet)

Laura Uve dijo...

Ohh..... que preciosa paradoja.

Un beso y pongo mi hilo unido al tuyo y al infinito de la red.