Partimos siempre de algún punto, de algún espacio, desde el que nos lanzamos a vivir. Se trata de un acto iniciático más o menos consciente, un ejercicio de voluntad, de decisión, de reafirmación de las ganas de reemprender la vida...
"Cal estar sempre embriac. Tot està aquí: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible càrrega del Temps que destrossa les vostres espatlles i us inclina cap a terra, cal que us embriagueu sense parar.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust. Però embriagueu-vos.
I si alguna vegada, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’un fossat, en la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, l’embriaguesa ja disminuïda o desapareguda, demaneu al vent, a l’onada, a l’estrella, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, demaneu-los quin hora és; i el vent, l’onada, l’estrella, l’ocell, el rellotge, us respondran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ésser els esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust" .
4 comentarios:
La libertad cuesta.
Qué certeras tus palabras.
Abrazos
El camino se hace andando, creo.
Un beso
La llibertat es guanya amb esforç i amb temps.
La vida és temps que se'ns regala...
"Cal estar sempre embriac. Tot està aquí: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible càrrega del Temps que destrossa les vostres espatlles i us inclina cap a terra, cal que us embriagueu sense parar.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust. Però embriagueu-vos.
I si alguna vegada, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’un fossat, en la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, l’embriaguesa ja disminuïda o desapareguda, demaneu al vent, a l’onada, a l’estrella, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, demaneu-los quin hora és; i el vent, l’onada, l’estrella, l’ocell, el rellotge, us respondran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ésser els esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos; embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, al vostre gust" .
Charles Baudelaire.
Publicar un comentario