Aquellas pequeñas cosas

Aliança del Poble Nou, 1974

La magia de los tapices

El pintor Joan Miró y el artista tarraconense Josep Royo trabajaron estrechamente en la década de los 70 del siglo pasado en una antigua fábrica, conocida con el nombre de La Farinera, situada en la Part Baixa de Tarragona. Miró creó los diseños de tapices que tejió Royo. El primero, dedicado a la ciudad de Tarragona, fue concebido por Miró en agradecimiento al médico Rafael Orozco que trató a su hija arrollada por un tren en Mont-roig del Camp.
La pieza, titulada Tapís de Tarragona, fue la primera colaboración entre él y Royo. Luego, hubo más, como los de la Fundació Joan Miró de Barcelona, el de la Fundació La Caixa y el famoso tapiz que colgaba en las Torres Gemelas, en el World Trade Center de Nueva York, y que desapareció tras los atentados del 11-S. Royo revela que tejió íntegramente el tapiz destruido en Nueva York. También refiere que el proceso creativo era muy libre: "Se trataba de obras vivas a las que pegábamos objetos y que no se ceñían estrictamente al dibujo previo de Miró."

Un blog, en síntesi

Un bloc, en essència, no és més que una mena de diari en línia, en el qual els articles o “posts” (com se’ls anomena en aquest entorn) s’ordenen de forma cronològica inversa, és a dir, els més recents són els primers que veiem, i quant més profunditzem en el bloc i més enrere ens remuntem, veurem posts més antics.
Això, en principi, és contrari al què dicta la lògica. Acostumats al format d’un llibre, esperem sempre veure i llegir en primer lloc allò que ha estat escrit amb més antiguitat, però és que el format de les pàgines web d’Internet ens ho ha canviat tot, incloent els conceptes, usos i costums. No debades, ens és molt més còmode (i per això es fa així) que en entrar en un lloc web veiem en primer lloc les darreres actualitzacions, els continguts més moderns, ja que així només d’entrada ens assabentem de les darreres novetats enlloc d’haver d’anar-les a buscar com passaria en un diari escrit de format tradicional.
Els blocs han gaudit i gaudeixen d’un gran èxit, fins a tal punt que la seva fórmula s’ha barrejat amb les eines d’edició de les publicacions online tradicionals com ara els principals diaris i mitjans de comunicació fins a diluir-se en certa mesura. Actualment, grans “monstres” de la comunicació empren als seus llocs web el format dels blocs i moltes de les seves eines de publicació, potenciant fins i tot la creació de blocs temàtics i per als seus redactors com a complement dels seus continguts tradicionals.

Guillem Alsina González

All You Need is Love

"All You Need is Love" es una canción compuesta por John Lennon, y editada bajo la dupla Lennon/ McCartney, fue interpretada en vivo por primera vez por Los Beatles en Our World, la primera transmision global via satelite de television transmitida a 26 paises y vista por mas de 400 millones el 25 de junio de 1967. La BBC encomendó a Los Beatles la tarea de escribir una cancion que fuera la contribucion del Reino Unido para esta transmisión, y se convirtió en una de las canciones mas famosas del grupo.

Cada país podía mostrar al mundo lo que quisiera durante algunos minutos. Unos eligieron sus paisajes más representativos, otros sus monumentos, algunos sus imponentes edificios, hasta que llegó el turno de Inglaterra; las cámaras enfocaron a Los Beatles, quienes cantaron desde su estudio de grabación, rodeados de amigos y familiares, y parte de la Orquesta Real, una canción que pronto se convertiría en himno de la paz.

Este himno se encumbró al primer lugar de todas las carteleras en el mundo casi inmediatamente después de su aparición. La frase All You Need is Love (Todo lo que necesitas es amor), se convirtió en un lema de la humanidad en la segunda mitad del Siglo XX y en los primeros años de este XXI.


- La marcha de entrada de esta canción es "La Marseillaise", el himno de Francia? Fue idea de George Martin comenzar de esta manera la canción.

- En el caótico y largo final se escuchan cinco específicas piezas musicales:
a. La Invención de Dos Partes de Bach(dueto de trompeta);
b. "In the Moood", tocado por bronces;
c. "Yesterday", dicho por John;
d. "Greensleeves", tocado por cuerdas; y
e. "She Loves You", cantada por John. Mark Lewisohn dice en Las Sesiones de Grabación de Los Beatles que el dueto de trompetas es del Concierto de Branderburg de Bach.

- Para la presentación George tocó una Stratocaster pintada a mano por él. Paul usó una camisa que él también había pintado. Esa camisa fue robada inmediatamente después de la presentación, Paul dice que algún día va a aparecer en subasta en la casa Sotheby's. El estudio y los visitantes fueron pintorescamente decorados (mala suerte que se transmitió en blanco y negro.)

- John utilizó tres diferentes tiempos para componer esta canción: 4/4, 3/4, y 2/4. George una vez comentó sobre esta facultad innata en John: "John tiene un increíble don con sus tiempos. Por ejemplo en "All You Need is Love", se salta de un tiempo a otro de forma fantástica, y cuando tú le preguntas cómo es que hace eso, él simplemente no responde. Simplemente le sale natural".

- Los herederos de Glenn Miller demandaron a Los Beatles por el uso de un pedacito de "In the Mood", George Martin pensaba que era del dominio público. EMI llegó a un acuerdo con ellos.

Melodía ¿terapéutica?

Com adoptar Linux

Per Guillem Alsina González

“Posi un pingüí a la seva vida” podria ser perfectament el títol d’aquest article, però és que no va adreçat a fer apologia del sistema operatiu clònic de Unix creat per l’estudiant finlandès Linus Torvalds (veieu la semblança entre el nom d’aquest i com va batejar la seva creació?), sinó a aquells que ja estan decidits a fer el pas o fins i tot l’han fet, i es troben un xic desorientats.

Les persones acostumem a buscar una certacontinuïtat i tranquil·litat. Fins i tot els esperits més aventurers tenen un lloc al què anomenar llar, al qual tornar-hi quan acaben alguna aventura per tal de descansar i preparar un altre viatge; és el cèlebre “repòs del guerrer“. Doncs bé, en termes informàtics, tots com a usuaris també ens busquem la nostra “llar“.

Un bon exemple d’aquesta voluntat de crear-nos un lloc totalment a mida és l’escriptori: ens hi podem posar un fons de pantalla al nostre gust (de fet, la majoria de la gent ho fa, jo inclòs), els accessos directes dels programes que fem servir més sovint, els documents més recents, o els gàdgets (widgets o com vulgueu anomenar-los) que ens proporcionen la informació més actualitzada i els darrers serveis. En definitiva, moblem la nostra llar digital encara que no ho fem amb taules i cadires, sinó amb programes i fitxers.

A nivell de funcionalitat treballem exactament de la mateixa manera. Si hom ha après ofimàtica i a usar un processador de textos amb el Microsoft Word, tendirà a buscar exactament aquest programa o un que se li assembli d’allò més, que tingui les icones al mateix lloc i amb el mateix dibuix.

Així doncs, aquest article està pensat a mode de guia per a aquelles persones que volensubstituir el seu Windows per un Linux o que ja han donat aquest pas i que volen acabar de completar el llistat de programes equivalents en el sistema operatiu del pingüí a aquells que tenien abans.

- Microsoft Word/Excel -> OpenOffice. L’OpenOffice és el que s’anomena una suite ofimàtica. Es composa de diversos programes, els més importants dels quals són el processador de textes (Writer), full de càlcul (Calc), presentacions i base de dades. L’OpenOffice és un projecte que va néixer sota el nom de StarOffice per part d’una companyia anomenada StarDivision que fou comprada posteriorment per Sun Microsystems, i inicialment no era lliure. Ja des de bon principi perseguia l’objectiu d’erigir-se en substitut de l’Office de Microsoft (que també és un paquet ofimàtic i en el qual s’hi inclouen el Word, l’Excel, el PowerPoint i l’Access), i per això té des de sempre compatibilitat amb els fitxers generats pels programes de Microsoft.
L’OpenOffice també es troba disponible per a altres sistemes operatius a banda del Linux, com poden ser el mateix Windows, el Mac OS X d’Apple i el més desconegut Solaris de Sun Microsystems. La seva descàrrega és lliure i gratuïta, així que és una bona eina per aquelles persones que treballin en ambients en els quals hi ha diversos sistemes operatius.

- Internet Explorer -> Firefox. Juntament amb l’abans esmentat OpenOffice és un dels programes lliures més coneguts. Es tracta del navegador web que inclouen la majoria de les distribucions Linux per la seva potència i per ser lliure. És comparable (si no superior) als altres navegadors de la competència com l’Internet Explorer de Microsoft, el Safarid’Apple o l’Opera. Aquest darrer és també una bona opció, ja que si bé no és lliure, si és multiplataforma (és a dir, que es pot executar en diversos sistemes operatius), estant disponible també per a Linux.

Sabent que el motor de renderització de l’Internet Explorer de Microsoft és únic, i pensant en dissenyadors de pàgines web i serveis online que només funcionin amb aquest programa, també tenim a la nostra disposició el programa IEs4Linux, que ens permet l’execució del navegador de Microsoft en el sistema operatiu del pingüí.

- Nero -> K3B. Aquesta és una tria força personal, ho reconec. Nero és una suite molt completa que ha depassat amb escreix la seva funcionalitat inicial de gravar CD’s i DVD’s per erigir-se en un complet conjunt d’utilitats per a creació de mitjans digitals. K3B no és ni de bon tros tan complet, però personalment no li he tret mai cap més partit a una d’aquestes utilitats que el simple fet de bolcar imatges ISO descarregades des d’Internet i fer recopilatoris de fitxers (fotos, còpies de seguretat). Disposa de plantilles per a diversos tipus de projectes.

- Windows Media Player -> VLC. Aquest és un programa també multiplataforma, molt lleuger, espartà en la seva interfície, però al què m’atreviria a qualificar com de “cavall de batalla”. Si em permeteu una citació literal molt planera d’un amic meu però que defineix molt bé la sensació que deixa l’VLC després d’un temps d’ús, “reprodueix too lo que le exas” (pronunciat així mateix). No és lliure, però si gratuït, i per als més manetes us diré que fins i tot permet retransmetre els nostres continguts a través d’Internet i, a més, és multiplataforma. De fet, i a banda de suportar les tres grans plataformes que ens podem trobar avui en un ordinador (Windows, Linux i Mac OS X)

- Picasa/Gestió d’imatges -> F-Spot. Malgrat que personalment només faig un copiar i enganxar de les imatges que hi ha a la memòria de la càmera cap a un directori del disc dur, la majoria de la gent necessita quelcom més, un programari que els permeti classificar i retocar les imatges. Amb F-Spot podrem rotar, redimensionar, realçar, eliminar els ulls vermells provocats per l’ús del flaix o altres.

- iTunes -> Amarok/Rhythmbox. Ambdós molt semblants, amb una interfície d’usuari molt semblant a l’iTunes d’Apple (tota una referència en aquesta mena de programes) i amb funcionalitats semblants a les bàsiques d’aquest darrer. Així, ens permeten classificar fitxers MP3, reproduir-los, o escoltar fonts de continguts en línia com last.fm .

- Messenger -> Pidgin/aMSN/Kopete. L’aMSN ens permet connectar-nos a la xarxa Messenger de Microsoft, mentre que els altres són multiprotocols, permetent-nos connectar-nos a aquesta mateixa xarxa i a d’altres com la de Yahoo! o AOL. Que jo sàpiga, no n’hi ha cap que permeti l’ús d’audioconferència o videoconferència, però si és això el que voleu, creieu-me: res millor que l’Skype. I a més, aquest el trobeu en versions natives per a Windows, Mac OS X i Linux, amb suport per a tota mena de comunicacions.

En general, i per a qualsevol ús que li vulguem donar a l’ordinador, disposem no només de nombroses alternatives, sinó que també podem migrar de plataforma sense excessius problemes. L’únic que ens cal és deixar de pensar en una aplicació concreta i passar a pensar en un “processador de textes”, “full de càlcul” o “navegador web”, en genèric.

Número 5 completo

Anne-Sophie Mutter - Mozart Violin Concerto No. 5 (K. 219) 1st movement

Anne-Sophie Mutter
Camerata Salzburg

http://www.youtube.com/watch?v=0K2N2LQVIjg

Anne-Sophie Mutter - Mozart Violin Concerto No. 5 (K. 219) 2nd movement

http://www.youtube.com/watch?v=xxlmw1TWisU

Anne-Sophie Mutter - Mozart Violin Concerto No. 5 (K. 219) 3rd movement

http://www.youtube.com/watch?v=td-4Ttggs_Y