Va entrar en escena quan encara era nit negra,
després de creuar camins i quaderns
i dreceres d'una jornada.
Es va espolsar la pols de sa breu vida nova,
va descalçar-se d'arrels
i puntes d'espines plenes.
Se sabia bella com una rosa fugaçment imaginada,
vestida de suau vellut
i ornada d'alenar de nit.
Cercava la mà que en obrir-se de sobte es desvetlla,
dibuixa línies fines en els ulls
i llegeix perfils de pètals en les paraules.
Es deixà anar sobre el coixí del llit confiada,
les hores seguien en silenci les hores
i els minuts, de minuts emmudien.
Volia acompanyar aquest dia fins altre dia discreta,
fins que el seu pas companyia en volgués
i adormir-se l'altre dia amb ella.
És així com ha de ser:
Una rosa aparaulada per a un dia
i compromesa per a una nit...
De l'enric per a l'eulàlia, Sant Jordi 2009
No hay comentarios:
Publicar un comentario