lunes, 6 de febrero de 2012

Epigrama 58. Paradoja vital...





Fatal refocilarse en la tristeza


 sin vida y sin muerte en creación...

2 comentarios:

Ester Absenta dijo...

La tristesa és una abraçada perillosa. És possessiva. És recurrent. Deixar-se embolcallar massa temps és una drecera directa a la mort en vida. És una espiral centrípeta. ...

Remoure's en el fang et vesteix amb una armadura que tapona la vivesa dels sentits i bloqueja els moviments...

El repte és viure. El deure és viure. Abracem la VIDA!!!

A veces, solo a veces... dijo...

Si ja no goses

Si ja no goses
contra la nit alçar la teva nit,
reclou la teva força
com un bosc silenciós
i escolta com bategues, aigua fosca
de combat, riu profund.

Que també en el silenci
pots créixer i abraçar
molta vida secreta i solitària.
JV