viernes, 16 de diciembre de 2011

Epigrama 29. Paradoxa del jardí





Destrio la tendresa, la tendresa,

tendresa delicada entre els dits...

5 comentarios:

U-topia dijo...

Y el jazmín... mi ternura para ti.

Besos!!

Maria Dolors dijo...

Fa la natura, quan és amorosa,
senyor l'amor i el cor el seu recés,
a dins del qual, adormit, es reposa,
a vegades poc temps i d'altres més.
Dante Alighieri

Un abraçada.

Mont dijo...

Tendresa

(Lluís Llach)

Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...

Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop... ve... la tendresa.

Ah!, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.

http://www.youtube.com/watch?v=YtfiAnj12G4

Isabel dijo...

Ternura, delicadeza y perfume, todo eso tiene el jazmín.
Y más, cuando el cuenco de unas manos amorosas lo recogen para inundar con su olor la casa.

Uun fuerte abrazo y mi deseo de felicidad para ti.

Montse dijo...

Desde luego el jazmín es perfumado e inspira ternura, pero esa que se recoge entre los dedos, esa la llevamos en un jardín interior.

Un abrazo a todos!